UNA NIT D’EMOCIONS
És gratificant compartir una nit amb un grup de gent, que amb més o menys mesura estimes i adonar-te que són moltes les coses que t’uneixen a elles.
Ú mira, torna a mirar i aplega a la conclusió que cadascú té unes preferències i per eixa raó, viu la festa de manera diferent, però, el que és cert, es que a tots, grans i menuts, fallers i no tan fallers, que hi ha moments, situacions, i actes (concretament faig referència al de les albades) que ens desperten els Bons Sentiments, més enllà de les diferències personals i individuals.
El dissabte a la nit van viure un acte on es deixaren sentir molts d’eixos sentiments.
¡Quin orgull formar part d’un grup de dolçainers i tabaleters i prendre part de l’alba de la teua filla!. ¡Que bonic!.
¡Quina satisfacció veure el teu fill/a, germà, germana, marit, amic, amiga amb un desig complit!
Nit màgica, plena de sentiments, d’emocions; de records, per alguns d’alegria, per a altres, amb un poc de tristor, de nostàlgia, enyorança, ... cadascú de nosaltres va experimentar tota una sèrie de sensacions que ens deixaven entreveure en els seus ulls i mirades.
Fins i tot, els mes menuts, van viure la nit a la seua manera. Jo observava la mirada de la meua filla clavada en Maria, Fallera major Infantil, i hem preguntava, ¿què estarà pensant?, ¿què li passarà pel cap?, ¿què estarà sentint?.
Som afortunats, (després de veure el que passa al nostre voltant), per poder participar en actes com aquests.
És gratificant compartir una nit amb un grup de gent, que amb més o menys mesura estimes i adonar-te que són moltes les coses que t’uneixen a elles.
Ú mira, torna a mirar i aplega a la conclusió que cadascú té unes preferències i per eixa raó, viu la festa de manera diferent, però, el que és cert, es que a tots, grans i menuts, fallers i no tan fallers, que hi ha moments, situacions, i actes (concretament faig referència al de les albades) que ens desperten els Bons Sentiments, més enllà de les diferències personals i individuals.
El dissabte a la nit van viure un acte on es deixaren sentir molts d’eixos sentiments.
¡Quin orgull formar part d’un grup de dolçainers i tabaleters i prendre part de l’alba de la teua filla!. ¡Que bonic!.
¡Quina satisfacció veure el teu fill/a, germà, germana, marit, amic, amiga amb un desig complit!
Nit màgica, plena de sentiments, d’emocions; de records, per alguns d’alegria, per a altres, amb un poc de tristor, de nostàlgia, enyorança, ... cadascú de nosaltres va experimentar tota una sèrie de sensacions que ens deixaven entreveure en els seus ulls i mirades.
Fins i tot, els mes menuts, van viure la nit a la seua manera. Jo observava la mirada de la meua filla clavada en Maria, Fallera major Infantil, i hem preguntava, ¿què estarà pensant?, ¿què li passarà pel cap?, ¿què estarà sentint?.
Som afortunats, (després de veure el que passa al nostre voltant), per poder participar en actes com aquests.
11 comentaris:
Enhorabona per l'article, Ana. Sempre és bon moment parar i reflexionar, i vore a la gent del teu alrededor, i donar-te compte què és el que t'uneix a ella.
I a partir d'ara ens uniran moltes hores dins de la nostra casa durant la pròxima setmana: el Casal Faller.
Salutacions.-
La veritat es que fou una nit d'emocions, i supose que Candido estaria super content per poder tocar-li la dolçaina a la seua filla.
D'ara endavant anem a passar molts bons moments junts en el nostre Casal, rodejats per una gent amb un mateix interés, disfrutar de la falla i viure al màxim la nostra festa.
Vos espere a tots el dissabte que ve a les albaes de la Junta Local, sobretot a ma casa, m'agradaria estar rodejada de tota aquella gent que més vull, com son els fallers de la meua falla.
Tranquila! que allí estarem per arroparte, en una nit que per a tu es molt especial!! eixos jòvens de l'alonso!!!! ja arriben falles!!!!!
ESTIGUES TRANQUILA QUE DE L'ESTACIÓ TAMBÉ NE TINDRÀS A MOLTS ACOMPANYAN-TE EN EIXA NIT TAN ESPECIAL!
Estarém totos allí Lidia amb tú, i Maríeta també que tant t'admira!!! (si no está malalteta ...)
Pobreta Marieta, la meus xiqueta... últimament sempre esta malalteta...que no va poder eixir a la Cavalgata, esperem que tant per al dissabte com per a falles estiga bé, en lo que li agrada a ella les falles, en tant xicoteta que és...
EEEEEEE, q jo tb estaré el dissabte, i tots els dies, sense falta.
Jo no se si estaré...
Un beset a Marieta per a que es millore.
I un altre a tu Merut, que se que et fiques celosín!
Jo com a mare del president a conselle que cada any es fagen albaes es molt emotiu i domes es una vegada.Es un sentiment que no es pot expressar.
jo tambèn pense el mateix, tan sols queden 7 anys per a fer els 25 i jo tmb tindre albaaaaaa!! bo realment casi tota la falla!! jeje!!!
Molt bonic, cari.
Un beset.
Publica un comentari a l'entrada