Vídeo Fallers Albaes de nostres FFMM 2014.

Vos deixe un vídeo de tota la gent que va assistir a les albaes de nostres Falleres Majors 2014:

Albaes Fallera Major i President 2012.

Ací teniu els vídeos de les albaes a la nostra Fallera Major i President, disculpeu per la part II d'alguna forma s'ha corromput i ha eixit girada:

Nostalgia és el que sent.

Per Teresa Costa

No havia tingut l'oportunitat de donar l'enhorabona, als encarregats d'organitzar la Presentació, perquè per a la meua opinió, va estar “xapo”. Començant des dels que van decidir donar forma a l'escenari, els de música i so, els encarregats de repartir rams i altres detalls, la Presidenta i les encarregades d'eixida de falleres i fallers i a tots i cada un, que activa com les presentadores o passiva com el públic que hi havia en la sala van estar allí eixa nit aportant el seu calor, i albergant a la nostra Comissió.

El dissabte 1 de març van ser les albades de la nostra Falla.

No puc deixar de pensar el per que em van fer a mi albades… els verdaders protagonistes, són els dos Presidents i les dos Falleres Majors.

Contra tot pensament, per a la mi va ser una sorpresa no ho passe bé, perquè el fet és que enguany tinc molta nostàlgia, i això es veu reflectit en molts actes.

La il·lusió era que Maria i Verónica foren Falleres Majors el mateix any, junt amb Javier el President Infantil.

Això esta fet, i he de dir que els Fallers, s'estan bolcant en cada acte de la nostra falla, i això és de molt agrair.

Les albades com bé diu Ana en el seu article, és una acumulació de sentiments, i enguany estic molt sensible, cada paraula, cada gest, cada somriure, sempre és un pensament.

Per això pense que no eren per a les mi les albades, sinó per a algú que enguany estic segura que compartix el nostre afecte per les fallas i per les persones que estan representant a la nostra Comissió. Però aixi i tot gracies... Candido.

Va ser una nit especial, perquè vaig poder observar, que a cada un dels que li van fer les albades, es van emocionar.

Mila i Melcior miraven de reüll a Javier el President infantil, amb un gran somriure d'orgull.

Javier el President mirava Esther, també de reüll, per això d'Olivia.

Maria mirava els seus pares que, no cabien dins d'ells de satisfacció.

Verónica, també estava emocionada, va haver-hi un moment en què els ulls li van brillar, i alguna llàgrima va soltar.

No vull allarga'm mes en esta tema, perquè pense que Ana ha fet el millor comentari que podia fer com el que és una gran fallera.

Cap de setmana carregat.

per Lidia Soria
i Sandra Pastor

Hui ja es dimecres, a tant sols setmana i mitja per a la setmana gran de la nostra festa, la festa de les falles.

Es d'imaginar que el passat cap de setmana tots acabareu molt cansats, varen ser uns dies molt moguts i amb molt d'ambient faller, hui ja haureu recuperat gran part de les energies gastades.

Tot el moviment del cap de setmana començà ja el divendres al nostre casal, sopant i xarrant, i després treballant amb les disfresses per al diumenge, encara un poc atrassades, fins a altes hores de la nit...
Jose Ramon començà a explicar a Lidia i a Noèlia com podríem fer la decoració de la paella, ja que ell no podria assistir al concurs pel treball, i la decoració va eixir completament diferent al que ell ens digué, però a la fi tinguérem bon resultat, guanyarem el segon premi en decoració de paella.

Dissabte, ja eren les dotze del migdia arribàvem a les paelles Sandra i la seua cosineta, i de repent varen vore que no hi havia ningú, acontinuació apareix Noèlia i diu ha comprat el que feia falta per a la decoració però que s’ho havia deixat a casa, segur que degué somniar en la decoració pensant com fer-la, ja que Lidia no podria ajudar-la per ser de la cort. Doncs ens costà anar al Patri a comprar-ho, que si xampinyons, safanòries, pebreres, albergínies.... i després al xinet a comprar palillos, fils.... Ah, a tot això havíem pensat representar el parc amb els gronxadors i els homes fent paella, com ens havia explicat Jose Ramon, però ens estancarem i començarem els gronxadors però tot es desmuntava els xampinyons es soltaven, un caos. Però com be diu Rafa de tots els estancaments s'ix i ell començà a fer el ninot, ens portava a tots de cap necessite una creïlla, llima.... per una altra banda Merxe i Sandra fent l'estructura de la cabanya; el nostre presidentet infantil tallant pebrera i Geno dirigint. Tot col·locadet i de repent els palillos comencen a trencar-se i la cabanya es desmunta. noooooo!! Així que recorrerem al nostres amics, el celo i al cartró, fins que s'aguantà.

Presentarem sols una paella, la que va fer Miguel, que s’acabà a temps, ja que l’altra, la del nostre presi, va acabar amb flames i cremada, i amb un toc de cassalla per el damunt.

En fí com tots els anys a última hora i improvisant però sempre acabem recompensats.

Al concurs de paelles tinguérem varies visites, una la tant anomenada últimament, la vicepresidenta del govern, i l’altra, Àngela Bataller, la fallera major de Gandia, localitat pròxima a la nostra. Aquest any, al concurs de paelles hagué moltes novetats com son, la carpa per resguardar-nos del sol de migdia, la separació de les paelles de concurs a la resta de gent, aquest any no eren les paelles del Ricard, així que tinguérem cassalla i cervessa per a beure, no sols Ricart com altres anys, fins i tot cassalla sense alcohol i sense sucre, es a dir, sense res.

La veritat es que l’organització que hi hagué va estar molt bé, esta clar que sempre hi ha errors, i no es pot fer el bé per a tots, però per a ser el primer any estigué de categoria.

En acabar tinguérem festa en la disco-mòbil fins a les tantes... però la llàstima es que molts dels fallers hagueren d’anar-se’n per acabar les disfresses, així que allí ens quedarem poca gent, de la nostra comissió la veritat es que érem escassos, però bons i festers.

Per la nit hagué sopar al casal, ens reunirem moltes cares conegudes, unes més vistes i d’altres menys, però tots fallers de la nostra comissió, finalment anàrem a celebrar les albaes de les nostres falleres majors i presidents. Càndido, pare de Maria, estava en el grup de dolçainers, i ell tocà en totes menys la de la seua filla, que en eixa devia escoltar. Teresa tingué la seua sorpresa, sense saber-ho anaren a cantar-li una albà. Acabarem tots morts al casal amb el tentempié organitzat pels nostres representants.

El diumenge, Lidia, com a cort d’honor, amb David d'acompanyat, el Soto i Paco de Junta Local (tots quatre d'aquesta comissió), van haver d’anar amb la Junta Local i la resta de cort i acompanyants, a visitar l’Asil i la Guàrdia Civil, cosa que la veritat, el recorregut va ser un poc cansat després del dia que havíem tingut el dissabte.

Era la 1 del diumenge, arribem alguns del nostre grup al casal, allí estava tot replet de gent. Encara fent els últims retocs a les disfresses, com no, faltaven les pancartes i en cadena varem començar, un escrivint-los , l'altre repassant-los i uns quants pintant-los (els xiquets de la falla). Després tots demanant-se alguna cosa per a dinar i es feren les 3, tocava anar a per les disfresses i preparar-se per a la sortida de la Cavalcada del Ninot. En el casal hi ha tan sols un wc de uns 4 metres quadrats i allò pareixia un habitació de 20 m, tots apilotant-se per a poder vores en el mirall, un nerviós de por i com a sardines enllatades. Arriba l'hora de vestir-nos les embarassades apegant-se la panxa de corxo amb cinta adhesiva tan apretat que pareixia que estenguérem prenyades de veres: l'angustieta en la boca del estómac, no podíem acatxar-nos ni a posar-nos les calces. Pintant a les infermeres (Miguel, Jose i Moll). Arriba l'hora de traure el individual, i posar en funcionament el motor per a la música i les llums, col·locar a Rafa dins. Varem fer una eixida impressionant però a meitat camí tinguérem que apagar el motor i traure a Rafa de dins per arribar antes al lloc de partida ja que férem tard, ja que tots els grups eixien de la placeta d'Alonso excepte el de les infermeres i embarassades que acompanyarem al individual des del casal fins al punt d'encontre amb la resta de grups. Una volta arribem ens tocava eixir i el motor no arrancava. I ja no ho varem poder solucionar i una part molt bonica no va lluir el diumenge. Però per a tots nosaltres va ser espectacular perquè eixes hores de treball havien donat un bon resultat i no ens ho creiem ni nosaltres. Tots dubtaven de que acabara la cavalcada i ens equivocarem, fins al final i amb elegància duguerem al cap les disfresses. Érem pocs grups així que l'any que ve esperem que ens animem més gent perquè es gaudeix moltíssim, és un acte molt divertit.

Després de tot aquest cap de setmana no es pot negar que ja estem en falles, Oliva prompte tremolarà amb les mascletades, prompte s'omplirà de mil colors, perquè tot aixó es el que comporten les FALLES.

Una nit d'emocions

UNA NIT D’EMOCIONS

És gratificant compartir una nit amb un grup de gent, que amb més o menys mesura estimes i adonar-te que són moltes les coses que t’uneixen a elles.
Ú mira, torna a mirar i aplega a la conclusió que cadascú té unes preferències i per eixa raó, viu la festa de manera diferent, però, el que és cert, es que a tots, grans i menuts, fallers i no tan fallers, que hi ha moments, situacions, i actes (concretament faig referència al de les albades) que ens desperten els Bons Sentiments, més enllà de les diferències personals i individuals.
El dissabte a la nit van viure un acte on es deixaren sentir molts d’eixos sentiments.
¡Quin orgull formar part d’un grup de dolçainers i tabaleters i prendre part de l’alba de la teua filla!. ¡Que bonic!.
¡Quina satisfacció veure el teu fill/a, germà, germana, marit, amic, amiga amb un desig complit!
Nit màgica, plena de sentiments, d’emocions; de records, per alguns d’alegria, per a altres, amb un poc de tristor, de nostàlgia, enyorança, ... cadascú de nosaltres va experimentar tota una sèrie de sensacions que ens deixaven entreveure en els seus ulls i mirades.
Fins i tot, els mes menuts, van viure la nit a la seua manera. Jo observava la mirada de la meua filla clavada en Maria, Fallera major Infantil, i hem preguntava, ¿què estarà pensant?, ¿què li passarà pel cap?, ¿què estarà sentint?.
Som afortunats, (després de veure el que passa al nostre voltant), per poder participar en actes com aquests.

Butlletí 26/02/08.

Recordar a tots els fallers que les falles ja estan pròximes, que ja estem sentint l'oloreta a polvora.

Després d'un cap de setmana, on iniciavem oficialment la nostra festa fallera amb la Crida i la Nit del Faller, ve un cap de setmana encara més complet, així que volem recordar a tots els fallers de la Falla Casa d'Alonso que el pròxim dissabte dia 1 de març tindrà lloc el tradicional Concurs de Paelles de la Junta Local Fallera d'Oliva al lloc de costum, al Parc de l'Estació. A més a més, aquest dia es presentaran els Ninots Indultats a la Casa de la Cultura d'Oliva

En acavar les paelles la festa continuarà amb una discomòvil al mateix Parc de l'Estació per a tota la gent que tinga més ganes de festa, després tots junts anirem al nostre casal a sopar de aixelletes, per a què a les 24h ixcam tots junts per a gaudir de les Albaes organitzades pels nostres presidents i faleres majors. Al finalitzar aquestes tornarem al Casal per a realitzar el Resopó.

També voldriem anomenar, que el diumenge dia 2 de març es cel·lebrarà la Cavalcada del Ninot amb el recorregut de costum, així que tota persona que haja d'eixir disfressat que es done pressa per finalitzar la disfressa perquè ja no queda molt de temps.

Esperem que gaudiu tots del pròxim cap de setmana, que s'apropa carregaet.

VISQUEN LES FALLES!!!