Connectant amb idil.li i1 server...

dimecres, 5 de març del 2008

Nostalgia és el que sent.

Per Teresa Costa

No havia tingut l'oportunitat de donar l'enhorabona, als encarregats d'organitzar la Presentació, perquè per a la meua opinió, va estar “xapo”. Començant des dels que van decidir donar forma a l'escenari, els de música i so, els encarregats de repartir rams i altres detalls, la Presidenta i les encarregades d'eixida de falleres i fallers i a tots i cada un, que activa com les presentadores o passiva com el públic que hi havia en la sala van estar allí eixa nit aportant el seu calor, i albergant a la nostra Comissió.

El dissabte 1 de març van ser les albades de la nostra Falla.

No puc deixar de pensar el per que em van fer a mi albades… els verdaders protagonistes, són els dos Presidents i les dos Falleres Majors.

Contra tot pensament, per a la mi va ser una sorpresa no ho passe bé, perquè el fet és que enguany tinc molta nostàlgia, i això es veu reflectit en molts actes.

La il·lusió era que Maria i Verónica foren Falleres Majors el mateix any, junt amb Javier el President Infantil.

Això esta fet, i he de dir que els Fallers, s'estan bolcant en cada acte de la nostra falla, i això és de molt agrair.

Les albades com bé diu Ana en el seu article, és una acumulació de sentiments, i enguany estic molt sensible, cada paraula, cada gest, cada somriure, sempre és un pensament.

Per això pense que no eren per a les mi les albades, sinó per a algú que enguany estic segura que compartix el nostre afecte per les fallas i per les persones que estan representant a la nostra Comissió. Però aixi i tot gracies... Candido.

Va ser una nit especial, perquè vaig poder observar, que a cada un dels que li van fer les albades, es van emocionar.

Mila i Melcior miraven de reüll a Javier el President infantil, amb un gran somriure d'orgull.

Javier el President mirava Esther, també de reüll, per això d'Olivia.

Maria mirava els seus pares que, no cabien dins d'ells de satisfacció.

Verónica, també estava emocionada, va haver-hi un moment en què els ulls li van brillar, i alguna llàgrima va soltar.

No vull allarga'm mes en esta tema, perquè pense que Ana ha fet el millor comentari que podia fer com el que és una gran fallera.

3 comentaris:

Lidia ha dit...

Gràcies Teresa, és molta l'alegría vore que cada vegada la gent s'anima més a participar fent algún article per publicar.

La veritat es que la presentació va estar molt bé, i les albaes de categoria.

Ara a per les albaes de la JLF i ja cap a la recta final, la part grossa de les falles.

DPeiro ha dit...

Molt bé Tere, però, ens ensenyaràs o no la cuixeta? Quina sorpressa l'albada, veritat?

Ana ha dit...

Teresa si algú és una gran fallera eixa eres tú. Fallera de cap a peus, i persona entregada totalment a la falla tan sols tú saps el temps i l'esforç que li dediques a la teua tan estimada falla ( bo, Paco segur que també ho sap). Felicitats Teresa i pense que tots els que portem un poc de temps en la falla compartim eixa nostàlgia que tu sents i nosaltres en certa mesura també la sentim. Estem amb vosaltres.