En aquest article vull fer un xicotet reconeiximent a totes eixes persones, que se la juguen en algo que per a ells es molt especial, estic referintme als pirotecnics.En la nostra comissió tenim el privilegi de tindre una d'eixes persones, Jose Ramón, el qual l'haureu vist alguna vegada en les mascletades de Borreda, ell supose que com tots els pirotecnics te pasió per la seua faena.
El dilluns alguna gent de la nostra comissió varem anar a Valencia per vore la mascletà, ja que entre la gent que disparava la mascleta estaba el nostre faller, tinc que dir que mai havia anat a una mascleta a Valencia i fou immpresioooooooooooooonant!!!!!!!!!!!!!!!, sentir tot el teu cos tremolar cada vegada que un masclet feia explosió.
Pero quant coneixes algu que esta ahi dins, el que menys t'importa és que siga bonica, sino que tot ixca be, em gira un moment i baix del balcó vaig vore una cara coneguda, Isabel la germana de Jose Ramón, tot era buscar a Jose Ramón, en la preocupació que sempre te una germana, en aquest moment em vaig donar compte que per a elles, sa mare Isabel " la bañusa", Sandra la novia de Jose Ramon, ( el qual instants abans de començar la mascleta estaba penjat al telefon parlant en Sandra), i Isabel la germana, ademes de tots els familiars, tindre un familiar ahi dins a l'hora de comensar la mascleta, és molt de nerviosisme ja que en una cosa que no ixquera be, podriem parlar d'un accident laboral amb polvora, i tot el que comporta aixo.
Comença la mascleta, ixqué tot perfecte, pero el més bonic és vore com s'abraçaben, com és donaben l'enhorabona uns als altres, a casi tots sels va escapar alguna llagrimeta .
Felicitats Jose Ramón a tú, i a tots els teus companys, per fer-nos disfrutar de les mascletaes, ja que si no hi hagueren pirotecnics, no hi haurien mascletades. Gràcies.
