Ella és una de les mascotes d'aquest any. Ja la coneixereu, és un sol de xiqueta. Ací la teniu, tota "remulladeta". He volgut dedicar-li estos versets:Vingueres a l’abril,
amb la pluja esperada,
com una il·lusió infantil,
d’una data senyalada.
Callada, serena,
un solet de xiqueta,
sense moure’t una mena,
tota acurrucada i queteta.
Careta blanca de nina,
pel d’olorosa fragància,
tendresa que fascina,
il·luminant tota l’estancia.
Eixa llum en la mirada,
eixa risa contagiosa,
eixa mata de pel daurada,
damunt d’eixa cara graciosa.
Ulls blaus, nets i clars,
que embruixen quan et miren,
com a dos serens mars,
et desarmen i et dominen.
Et promet al teu costat estar,
quan alces la mirada,
i la teua ma fort agafar,
perquè no et sentes desemparada.
Cuitar-te, mimar-te,
fins l’infància complida,
protegir-te, estimar-te,
dia a dia, tota la meva vida.
Espere que ixca be, perquè és el primer article que publique.
8 comentaris:
Que reguapa que està!!! Una besada molt forta per a tota la familia.
perdoneu eixa era jo!!!
Enhorabona Tente pel teu primer article. Has tardat en escriure'l, però és preciòs. Quina xiqueta més bonica!!
Un abraç.-
Que bonic Tente, i molt guapa la xiqueta!!
Quin sentiment Vicent! Es una joieta de xiqueta!! No es una còpia es un comentari meu que per error ha eixit anònim. Perdó!
Tranquila mari carmen. Comentari arreglat.
Tente enhorabona, trobe que no habia llegit mai uns versos tan emotius, gracies per compartirlos amb tots nosaltres.
De veritat que és molt rebonica la xiqueta, i te una cara més simpaticona, enhorabona
Moltes gracietes David, eres un "crack"!!
Publica un comentari a l'entrada